és lo més bonic que hi ha,
vorejat de farigola
d'espígol i de canyar.
S'enfila cap d'alt d'un single,
giraboltat de boscos i cims
passa pel nas del Guiume
i no sembla tenir fi.
Quan s'acaba el caminet
ja veus el tros del Guixé
perdut per la cremada
que un desalmat va fer.
Llàstima de passejar
per un indret tan formós,
per arribar dalt del cim
cremat, rogenc i cremós.
Josep Guixé
0 comentarios:
Publicar un comentario